La Revolta dels Burots

L’emancipació d’un poble esclau

A finals del segle XIX la fàbrica tèxtil de Can Berenguer esdevé un dels motors, conjuntament amb el sector vitivinícola, de l’economia artesenca, monopolitzant la mà d’obra industrial de la vila. L’expansió de Can Berenguer constitueix el pas d’una societat eminentment agrària a una d’industrial. Una conversió amb característiques molt properes a les d’una colònia industrial ja que el paternalisme i el control social és exercit des de l’única fàbrica del poble.

A la vila d’Artés el caciquisme s’expressa a través dels tres germans Berenguer: Eduard i Domingo, gerents de la fàbrica i conegut un d’ells com l’Ós Blanc, i el tercer, Anton, capellà del poble i amb el sobrenom de Pota Negra, sembla ser per la seva atracció cap a les viudes. El poder caciquil que exerceixen es manifesta en accions com l’enderroc de l’església vella l’any 1912 (seva fou la iniciativa de la construcció de la construcció de l’església nova i no els deuria fer gaire gràcia que els feligresos continuessin anant a l’església de tota la vida), el tancament de l’Orfeó Artesenc -seu de l’oposició de Can Berenguer- , la coacció del vot, l’abús a les obreres, i el control absolut de l‘Ajuntament i de totes les autoritats locals.

Aquesta situació de submissió s’hi ha d’afegir que l’Ajuntament mostra una greu ineficiència en la gestió, com es fa palès en la gran inversió del proveïment d’aigua a la vila que resulta un fracàs i una inversió inútil per la mala qualitat de l'aigua. Això genera un dèficit de grans dimensions i el consistori, per fer-hi front, decreta un nou impost que haurà de ser recaptat pels burots. El cobrament per burots suposava un augment directe dels preus dels productes de consum de primera necessitat que entraven o sortien del poble. s’havia de començar a aplicar el dia 1 de gener de 1917 però com que era la Fira, les autoritats no s’hi van atrevir i ho varen aplaçar per l’endemà.

Aquest nou impost, en una situació d’empobriment constant per culpa de la forta inflació degut a la Primera Guerra Mundial, és la gota que fa vessar el got . El dia 2 de gener esclata la Revolta dels Burots. A banda dels comerços tancats, els pagesos i obrers també secunden la protesta i els més de 700 obrers de Can Berenguer fan vaga. La multitud es va concentrar davant dels burots i mentre els i apedregaven les casetes, els dos cobradors dels burots fugiren en direcció a Calders i les casetes van ser incendiades.

La Revolta no s'apaivagà fins que, no tan sols s’aconsegueix la retirada del nou impost, sinó també fer dimitir l’alcalde i el consistori en ple. Així, el dia 5, els comerciants tornaren a obrir les botigues amb normalitat i els treballadors tornaren als seus llocs de treball.

A partir de la Revolta, un grup de persones encapçalades pel Doctor Claudi Sala fundaren l’Associació Obrera d’Artés i van voler crear una nova fàbrica que fos dels treballadors. Això segurament va fer que Can Berenguer volgués castigar econòmicament el poble i decretes un lockout (tancament patronal) de 6 mesos. Fet que provoca l’emigració d'unes 600 persones, en una població de poc més de 2.000 habitants. Tot i així, es tira endavant, amb una important participació col·lectiva, la Fàbrica Nova, oficialment La Tèxtil d’Artés (actual Complex Cultural de Cal Sitjes). Una experiència cooperativista que no va acabar de funcionar, com a tal, però que ja havia aconseguit trencar el monopoli de Can Berenguer.

Amb tot, La Revolta dels Burots significà l’enderrocament del caciquisme, convertint el 2 de Gener de 1917 en un abans i un després en la vida política, social i econòmica d’Artés.